Bolívia

Bolívia
Recull de fotografies

dimecres, 3 de novembre de 2010

Bolivia

Per què Bolívia? Ens decidirem anar a Bolívia per ser un país amb poc turisme, el que s’en diu” molt autèntic”. I realment ho és.

L’arribada al país va ser per l’aeroport de “El Alto”, a la Paz,. I tant què és Alto, més de 4000m d’alçada!. Quan estàvem a l’avió a punt d’arribar a la Paz, les ajudants del vol ens varen servir una infusió de coca. Per l’alçada. Quan desembarcarem ja ho notarem : semblava que el passadís de l’aeroport es mogués!  Quan el conductor  ens va recollir per anar a l’hotel,  ens va dir tot un seguit de consells per aquella mateixa nit: “ Comer poquito y dormir solito”. Ho vàrem entendre.
Aquella nit notàrem, sobretot, la sequedat de l’ambient . Vaig tenir que dormir amb una tovallola petita mullada a la cara, per tal d’humitejar l’aire que respirava. L’endemà al mati no teníem cap sortida  a fer. La guia ens va dir que ens aclimatéssim. Passejarem pel centre de la Paz, però cada  dos per tres teníem que estar assentats als bancs que ens trobàvem pel carrer.
A la tarda visitàrem una part de la ciutat.  Al ser a tanta alçada el cel és d’un color blau fosc, preciós, és el cel d’alta muntanya.
El primer lloc que vàrem anar va ser a la zona anomenada “los Yungas”. El nom ve d’un poble pre-inca que vivia en aquelles terres.  De la Paz  vam anar a Coroico, passant pel “Paso de la Cumbre de 4750 m Allà vam poder veure com feien ofrenes a la “Pachamama”.  Baixarem més de 3500 m de desnivell de cop, per l’anomenada “Carretera de la Muerte”.  No sé si vàrem estar de sort o no, ja que no veiérem res del paisatge, degut a ala intensa boira.  El que si veiem era l’estreta carretera,  plena de corbes, on en algunes hi havia homes voluntaris fent de semàfor, avisant si venia algú de pujada. Els conductors els hi donen propina.
La zona dels yungas és d’una vegetació exuberant, cascades d’aigua, plantacions de coca i cafè.  Vàrem estar dos dies, un a Coroico i l’altre a Puente Villa. Vàrem retornar a la Paz pujant per la vall del Undavi.
De La Paz anàrem anar a Copacabana passant pel costat del Llac Titicaca i la “Cordillera Real”. A Copacabana hi havia una festa on la gent del poble i dels voltants, i molts i molts peruans que havien traspassat la frontera, pujaven fins a la muntanya del “Calvario”. Nosaltres també hi pujàrem, de fet, va ser un calvari, ja que encara notàvem l’alçada i ens costava caminar. De Copacabana anàrem a fer un trekking per la illa del Sol, per veure les runes de Chincana, el que queda dels inques de Pilkokaina i l’anomenada font de l’Inca. De la illa del sol anàrem a la península de Yampupat, fent un trekking al llarg de la Península fins a la Verge de Lourdes. Al final del dia retornàrem a La Paz.
L’endemà vàrem fer una excursió per Chacaltaya, l’estació d’esquí més alta del mon. Està a 5400m!. No és una estació d’esqui com les nostres, ja que només hi ha una pista, que per cert, fa una pendent impressionant. El que va ser interessant de l’excursió  va ser poder veure el pic Huayna Potosí de 6000m i els diferents llacs . El cotxe ens va deixar a l’estació i nosaltres vàrem pujar uns 200 m per veure les vistes. Van ser molt durs.
La següent part del viatge i pot ser la més impressionant, va ser la ruta que vàrem fer, en uns 12 dies, pel Sajama entrant a Xile per veure el Paranicota, el salar de Surire, Colchaine, Calama, San Pedro de Atacama amb els seus Geysers de Tatio, el valle de la luna. De Sant Pedro de atacama tornàrem cap a Bolívia per veure les lagunas, verde, colorada i moltes més. El paisatge és del més bonic que he vist mai!!!. El més dur va ser l’allotjament, ja que no hi ha infrastructura turística i has de menjar i dormir en les cases de la gent que viu allà.
Aquest recorregut el vàrem fer amb un 4x4 i un xofer-guia-cuiner.
Dormíem en cases particulars, amb molt poques comoditats, però va ser molt interessant de conèixer la gent que viu en aquestes condicions tant dures. Sant Pedro de Atacama és un lloc turístic i ja hi havia infrastructura. Allà anàrem a veure la sortida del sol als Geysers del Tatio i la posta de sol al Valle de la Luna.
Aquest recorregut el vàrem acabar a Potosí, on visitarem les famoses mines de plata. Increïble les condicions en que  treballen!!!
De Potosí a Sucre, ciutat colonial molt maca. Visitàrem el mercat de Tarabuco, un dels més famosos mercats indígenes del continent. D’allà a Santa Cruz. En la visita a la ciutat ens va acompanyar una senyora que vàrem conèixer en l’avió d’anada. A més de conèixer la ciutat vàrem conèixer tota la problemàtica política del país.
De Santa Cruz una avioneta ens va portar a Trinidad, on vàrem embarcar amb un vaixell “ Flotel Raina De Enin” i al llarg de tres dies navegàrem pel riu Mamoré observant la flora i la fauna de la zona de l’amazona. El més destacat que vàrem observar va ser dofins rosa saltant pel riu.
I aquí acaba el viatge. Un dia tornaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada